dimarts, 29 de desembre del 2009

COED (4/12/09)

DESCRIPCIÓ
Com és costum dels Divendres, vàrem començar la classe amb les recitacions de les poesies de quinze companys més, els quals se les havien preparat molt correctament.
Tot seguit, vàrem observar dos debats preparats per els nostres companys.
El primer tractava sobre l'obligatorietat dels estudis fins els divuit anys.
El segon tractava sobre l'ús de les noves tecnologies a l'aula.

REFLEXIÓ
El tema de l'obligatorietat dels estudis fins els divuit anys el vàrem tractar, també, a Seminari.
Personalment, considero que no és la millor manera de solucionar els problemes d'Espanya sobre el fracàs escolar que cada vegada més va en augment.
El problema es troba en què l'Estat només busca solucions per a millorar les estadístiques que cada vegada més, estan de moda. Realment, però, el que hauria de solucionar l'Estat no són totes aquelles estadístiques sinó buscar el motiu del fracàs escolar.
Fent que els alumnes hagin d'estar fins els divuit anys a l'aula, no farà res més que provocar que aquests alumnes perjudiquin als seus companys, enrederint l'evolució dels companys i perdre el temps tant dels alumnes obligats a ésser a classe com dels mestres que intenten ensenyar a aquests alumnes.

APROFUNDIMENT
A continuació presentaré un article d'opinió escrit per Jaume Rifà, al diari Mollet a mà el mateix quatre de Desembre.
Aquest ens parla de l'obligatorietat d'anar a l'escola fins els 18 anys i considera que això serà una errada.
Jaume Rifà ens explica des de la seva pròpia experiència com a mestre, tots els arguments que té per considerar que aquesta proposta d'Àngel Gabilondo és una errada.
Adjunto, a continuació, la notícia de Jaume Rifà anteriorment citada.

L’obligatorietat d’anar a l’escola fins als 18 anys serà una errada

Ha causat certa intranquil·litat en alguns estaments de l'ensenyament, el rumor que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, ha deixat caure sobre el fet que l'ensenyament obligatori podria allargar-se fins als 18 anys ja que es un fet totalment diferent al d'estudiar fins als 18 anys. Com a professor jubilat des del passat 31 d'agost i després de 33 anys de dedicació a l'ensenyament, la major d'ells a l'IES-SEP Mollet i haver viscut un munt de reformes, canvis i més reformes educatives, perquè sembla que cada nou ministre o conseller vol deixar la seva empremta del seu pas pel ministeri o conselleria, crec disposar d'arguments suficients per demostrar que aquest globus sonda del ministre és una errada.
La meva experiència professional em diu que quan es va implantar l'obligatorietat d'anar a l'escola fins als 16 anys, el resultats no van ser massa positius. Els ensenyants saben que els beneficis de la dita obligatorietat es basen en estadístiques que a vegades són un xic artificials. Molts d'aquests informes no són fidel reflexos de la veritat, d'allò que els professors descobreixen en els resultats de les avaluacions, sobretot en les de fi de curs. El professorat coneix casos d'alumnes que passen cursos sencers sense fer res o ben poca cosa a dins de l'aula i, alhora cada vegada tenen més clientela els PQPIs, que són tal com ara s'anomenen els nous cursos d'aprenentatge d'un ofici dedicats a l'alumnat que no ha superat l'ESO.
A vegades la mateixa obligatorietat a fer les coses és la causa principal de la conflictivitat de l'alumnat. Només cal fer una simple reflexió. Quin tipus de reacció té l'esser humà quan l'obliguen ha estar sis hores diàries tancat en un lloc en el qual no entén pràcticament res del que li expliquen i del qual no li interessa res ni mica? I a més, sense alternatives de cap tipus, perquè assistir a classe serà obligatori. L'experiència em diu que l'obligatorietat hauria de ser que els joves poguessin treballar si no volen estudiar. No vull imaginar el panorama que se'ns presenta, si s'obliga assistir a l'escola als alumnes de 17 i 18 anys que no volen anar-hi. Hi haurà problemes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada