dijous, 27 d’octubre del 2011

Teories de l’aprenentatge i TIC

Teories de l'aprenentatge i aplicacions educatives de les TIC
Com a estudiants de 3r curs en Grau de Magisteri de Primària, ja som bons coneixedors de les teories de l’aprenentatge. Les principals que hem treballat són : el conductisme, el cognitivisme i el constructivisme.
En aquesta entrada al meu bloc, faré menció en com han anat incorporant les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Les TIC aplicades al conductisme


El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el docent és qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu.
L'objectiu és que l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual.
Es tracta d’un plantejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.

Les primeres aplicacions d'aquesta teoria en l'àmbit de l'educació es basen en l'ensenyament programat (EP) proposat per Skinner.

"Este tipo de enseñanza se desarrolla sobre la base del modelo psicológico de aprendizaje conductista en el cual el alumno es el principal responsable de su propio aprendizaje puesto que no hay la mediación directa de un profesor, quien en algunas ocasiones es catalogado como tecnólogo educativo". 

Pel que fa a les TIC, una aproximació a aquest tipus d'ensenyament es materialitza amb l'aparició de l'ordinador i el llenguatge de programació LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a través de l'ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L'ordinador fa de guia per l'alumne i aquest avança sota el mecanisme de l'assaig - error.
A finals de 1980, amb la millora dels recursos tècnics i la incorporació del multimèdia apareixen els programes d'Ensenyament Assistit per Ordinador(EAO). Inicialment aquests programes es centraven principalment en activitats pràctiques basades en la repetició i exercitació automatitzada (jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes,...).

Urbina, S. en el seu article titulat Informática y teorías del aprendizaje fa una descripció de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes.

Un exemple actual el trobem en els Materials Didàctics Multimèdia (MDM), que són materials digitals educatius dissenyats per a facilitar uns aprenentatges específics, amb característiques i funcionalitats que permeten aprofitar multitud de recursos i serveis de la xarxa. Els MDM es poden classificar de diferent manera, segons la seva estructura, concepció sobre l'aprenentatge.


Les TIC aplicades al cognitivisme

El cognitivisme, promou un aprenentatge estructurat on l'alumne pren un paper més actiu. En aquest sentit les TIC incorporen programes de software que es dissenyen incloent materials audiovisuals,gràfics, simulacions,... que permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Els alumnes interactuen amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.

Seguint la bibliografia al respecte, Marquès, P. diu: "El cognitivismo [...] basado en las teorías del procesamiento de la información y recogiendo también algunas ideas conductistas (refuerzo, análisis de tareas) y del aprendizaje significativo, [...] pretende dar una explicación más detallada de los procesos de aprendizaje."

Un exemple actual d'aprenentatge significatiu són els simuladors formatius que són recursos multimèdia educatius que faciliten l'adquisició de coneixements mitjançant l'experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. Els alumnes "aprenen fent" i són conscients des de el primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

Les TIC aplicades al constructivisme

L'evolució de la societat del coneixement i la informació porta a un canvi en els paradigmes educatius i apareix el constructivisme com a teoria que es centra en l'aprenentatge centrat en l'alumne. Aquest aprèn de manera individual i compartida dins un context social. Es crea, per tant, una relació de col·laboració.

El Constructivisme es basa en la premissa que cada persona construeix la seva pròpia perspectiva del món que l'envolta a través de les seves pròpies experiències i esquemes mentals desenvolupats. El constructivisme s'enfoca en la preparació del que aprèn per resoldre problemes en condicions ambigües. (Schuman, 1996) "
Marquès, P. destaca les idees de socio-constructivisme de Vigotski que parla de que l'aprenentatge "Tiene lugar conectando con la experiencia personal y el conocimiento base del estudiante y se sitúa en un contexto social donde él construye su propio conocimiento a través de la interacción con otras personas (a menudo con la orientación del docente).".

L’enfocament centrat en l’alumne promou la participació activa de l’estudiant, el treball en equip, la construcció del coneixement d’una forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el seguiment i suport del professor.

Amb l'aparició de les TIC aquesta visió es fa més possibilista. Els TIC proporcionen eines (imatges, sons,...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l'aula amb el professor com fora d'ella de manera individual o acompanyada d'altres alumnes.

D'altra banda Internet obre les portes a una connexió directa i continua amb el món. En educació s'introdueix la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d'aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del professor canvia i passa a ser un guia, un tutor que facilita i avalua els aprenentatges de l'alumne, centrant-se en una educació basada en l'alumne.

Tornant al que diu Marquès, P.: "El constructivismo considera que el aprendizaje es una interpretación personal del mundo (el conocimiento no es independiente del alumno), de manera que da sentido a las experiencias que construye cada estudiante. Este conocimiento se consensua con otros, con la sociedad. [...]Esta perspectiva actualmente está presente en muchos materiales didácticos multimedia de todo tipo, especialmente en los no tutoriales.".


En aquest sentit una aproximació actual d'aprenentatge basats en les TIC plantejat sota un enfocament constructivista són les plataformes LMS(Learning Management System), conegudes com a Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge que aporten multitud d'eines al procés educatiu. Principalment són eines de:

- Gestió i distribució de continguts: emmagatzemar-los, organitzar-los, estructurar-los.
- Administració d'usuaris: accés, usabilitat, personalització.
- Comunicació: sincrònica i asincrònica amb taulers, fòrums, correus, xats,...
- Avaluació i seguiment: creació i seguiment de qüestionaris de diferents tipus.


Com a exemple més representatiu d'una aplicació LMS destacaria la plataforma Moodle, la filosofia de la qual es basa en el constructivisme. Com a principals característiques :
· És una aplicació web de codi lliure que els educadors poden utilitzar per crear llocs d'aprenentatge efectiu en línia.
· Permet incorporar materials de diferent format (text, vídeo).
· Permet crear interactivitat entre alumnes i professors (debats)
· Inclou eines de comunicació social (xats, fòrums).
En els darrers anys, amb l'evolució de les TIC i d'Internet, emergeixen nous recursos que potencien el constructivisme social, parlem de la Web 2.0.

La seva aportació en els processos d'aprenentatge està significant una revolució en la manera d'aprendre. Quan les xarxes socials entren en l'àmbit educatiu es promou un aprenentatge compartit, entre iguals. Tots formen part del procés, els docents i els alumnes, fomentant una relació de participació.

La presentació següent fa un recorregut per les principals característiques de la Web 2.0 i les seves aplicacions educatives: Blogs, Wikis, Podcast, GoogleApps,... finalitzant amb una perspectiva de futur que incorpora conceptes com Web 3.0, escenaris 3D, ...que fa pensar en una orientació futura cap a un paradigma cada vegada més proper, el connectivisme.


Fonts de documentació :
http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC
http://recursosdidactics.wordpress.com/metodologies/teories-de-laprenentatge/
http://usticmodul3.wikispaces.com/Cognitivisme
http://www.wikilearning.com/monografia/aproximaciones_teoricas_a_la_tecnologia_educativa-conductismo_la_ensenanza_programada/24060-6
http://peremarques.pangea.org/funcion.htm


divendres, 21 d’octubre del 2011

PLE (Personal Learning Environment)

El PLE, també conegut com a Personal Learning Environment és el conjunt d’eines, fonts d’informació i activitats que cada persona utilitza per aprendre.
Cada PLE es conforma entorn aquelles eines que ens permeten realitzar tres processos cognitius bàsics: llegir, escriure i compartir.
Això es fa possible a través de la web 2.0, és a dir, a travès de l’Internet social.
Dins del PLE, s’inclouen tres tipus d’elements:
1. Eines i estratègies de lectura: fonts d’informació/mediateques.
2. Eines i estratègies de reflexió: entorns on podem transformar la informació.
3. Eines i estratègies de relació: entorns on en
4. s relacionem amb altres persones de les quals aprenem.
Tot i que, en termes tecnològics parlem de tres grups d’eines:
1. D’accés a la informació.
2. De creació i edició de la informació.
3. De relació amb altres.
Tots aquests elements, conformen les anomenades Xarxes Personals d’Aprenentatge o PLN Personal Learning Networks) que no im
pliquen reciprocitat ni bidireccionalitat i de les quals n’hi ha 3 tipus:
1. Aquelles en les que ens relacionem a través d’objectes dels quals volem aprendre.
2. Aquelles en les que compartim informació i experiències obtingudes de fora de l’entorn tecnològic.
3. Aquelles en les que aprenem a partir de les relacions amb altres persones.
El PLE està format gràcies a un entorn tecnològic i a un entorn relacional entre persones, de les quals pots aprendre del que fan, o aprendre amb elles. Així doncs, un PLE no és universal, sinó que cadascú conformarà el seu a partir de les seves experiències.

Conclusions : El PLE, tal i com el seu nom indica, és personal i cada persona en té un de propi, però considero que es beneficiós per a tothom el fet de compartir els recursos que formen part del nostre PLE, tal i com vam fer nosaltres a classe, ja que d'aquesta manera molts de nosaltres vam descobrir noves eines i nous recursos que ens permetran desenvolupar el nostre entorn tecnològic. Així, vam poder aprendre tots de tots, compartint els nostres PLEs i creant-ne de nous mitjançant experiències.