dissabte, 14 de novembre de 2009

L'ofici que més m'agrada de Joan Salvat-Papasseit

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l'ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n'enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa - el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix d'aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!

Recitació de poemes (06/11/09)



DESCRIPCIÓ

Vam començar les recitacions dels poemes que tots ens havíem preparat.
L'únic requisit que ens havien marcat era que havíem de recitar un poema o llegenda d'un conegut autor català i que allò que recitéssim, havia de durar dos minuts aproximadament. Després de buscar durant uns quants dies, vaig trobar una poesia de Joan Salvat - Papasseit que em va cridar l'atenció. Aquesta poesia es titula L'ofici que més m'agrada. Es tracta d'una poesia en la qual mostra la seva admiració per cinc oficis.
Cada alumne que recitava, s'havia de buscar un company per a que l'enregistrés amb vídeo per tal de poder-se fer una autoavaluació. A més a més, tres companys també l'avaluaven en el mateix moment que recitava, tenint en compte els següents criteris : La expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació i el control de nervis.

REFLEXIÓ

Considero que és important aquest exercici ja que com a futurs mestres, ens trobarem, diàriament, amb situacions en les quals haurem d'exposar temes davant d'un gran nombre de persones. Amb l'experiència s'aprèn i, per tant, mitjançant aquest exercici i, sobretot, fent l'autoavaluació a casa, ens adonem de totes aquelles coses que vam fer bé alhora de recitar i tot allò que hem de corregir per tal de fer-nos entendre. Gràcies a la lectura del llibre titulat Com parlar bé en públic, hem pogut tenir en compte molts aspectes importants alhora de preparar la recitació i, també, al autoavaluar-nos o avaluar als companys que recitaven.

APROFUNDIMENT

Joan Salvat – Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de Maig de 1894 i va morir, també a Barcelona, el 7 d'agost de 1924. Va ser un poeta català i el màxim representant del futurisme en la literatura catalana. Ell mateix es catalogava de poeta avantguardista català .
Va escriure poemes com : Res no és mesquí, Tot l'enyor de demà, Nadal, Nocturn, Perquè has vingut, Si anessis lluny, Omega, Pantalons llargs i L'ofici que més m'agrada, els quals en un futur serien musicalitzats.

Va patir una greu malaltia la qual el va dur a la mort, però en pocs poemes va mostrar aquest patiment. Sí que ho mostra una mica en el poema que he recitat, ja que pel seu deteriorament físics, mostra la seva passió per cinc oficis.
Avui dia és considerat un dels escriptors clau del segle XX i el seu recull de poemes titulat El poema de la rosa als llavis és una lectura obligatòria a l'ensenyament secundari de Catalunya.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Mapa Conceptual


Aquest és el mapa conceptual fet conjuntament amb la Ethel Nogués sobre Internet

Anàlisi de l'anunci de Televisió

Es tracta d'un anunci de cervesa de la marca Brahma. Hi succeeixen dues històries al mateix temps. En un primer moment, es veu un home fent amistat amb una dona en un bar. De cop i volta, apareix una altra dona a casa seva, amb la fotografia de l'home, fent-li vudú amb un ninotet igual que és igual a ell.
Per tant, com l'home està patint vudú, tot el que li passa al ninot, li passa a ell. La dona que fa el vudú comença a cremar-lo amb foc, per tant, l'home comença a tenir molta calor i, fins i tot, treu fum.
Quan l'home ja no aguanta més la calor, es tomba cap a la barra del bar i demana una Brahma. Aleshores, se la veu tota de cop i representa que la calor se li envà fins al punt que les gotes de suo van cap amunt fins a desaparèixer.
L'anunci acaba amb la imatge de la noia que fa el vudú intentant tornar a cremar el ninot i, aquest, se li orina al damunt per tal d'apagar el foc.

En aquest anunci hi ha dos decorats evidents, el bar i la casa de la noia. De fons es sent una música molt coneguda de Los Rodríguez titulada : Hace Calor.

Hi ha tres personatges. El primer de tots és el noi. Es pot sobreentendre que aquest noi és la ex - parella o, fins i tot, parella actual però que enganya a l'altra noia.
Després apareixen dues noies. La primera és una noia que està en un bar i coneix al noi protagonista i comencen a parlar. L'altra noia està a casa seva i sembla a ser que no està gaire contenta amb el noi, ja que li fa vudú per tal de què no pugui lligar amb cap altra noia.

Durant tot l'anunci, no hi ha cap diàleg excepte quan l'home demana la cervesa, que, amb esforç, se'l pot sentir parlar.

Personalment, trobo graciós l'anunci per com la noia s'intenta venjar cap a un noi que sembla que a refet la seva vida i per com ell, d'una manera graciosa, acaba tancant aquesta venjança.

Anunci de Televisió

diumenge, 1 de novembre de 2009

COED (26/10/09)


Vam estar parlant sobre els textos narratius i els textos descriptius.

Els primers, consisteixen en explicar fets, ja poden ser reals o irreals, protagonitzats per uns personatges en un espai i en un temps. Alguns exemples són les novel·les, les notícies, els contes i les biografies.

Els altres, consisteixen en reproduir imatges i fragments de la vida real, ja poden ser persones o llocs. Alguns exemples són els retrats, autoretrats, caricatures, guies turístiques.

Per tant, trobem com a diferència principal el fenomen realisme.

Un altre mena de descripció, cada cop més comuna, són les cançons. Avui en dia, trobem més grups de música i, per tant, més cançons. Hi ha cançons que descriuen persones, sentiments, llocs, entre d'altres.
Un exemple de descripció d'una persona és una de molt coneguda del Duo Dinámico titulada : Quinze Años.
A continuació, adjunto un hipervincle per veure el videoclip el Youtube:



Un cop vam acabar amb aquesta part teòrica, ens vam agrupar en grups d'unes cinc o sis persones per a llegir i fer un breu comentari sobre diferents fragments de textos en els quals es veia clarament, la descripció, ja sigui un personatge o d'un lloc.
Els textos que vam llegir són :
Josep M. Espinàs : Relacions particulars. Edició La Campana. Barcelona 2007.
Josep M. Espinàs : A peu per Aragó. Edició La Campana. Barcelona 2006.
Imma Monsó : Un home de paraula. Edició La Magrana. Barcelona 2006.

En el primer, trobem la descripció d'un personatge del llibre anomenat Foix.
En el segon, trobem la descripció d'en Sebastià.
En el tercer, trobem el relat d'una situació viscuda per l'autora, el moment en el què va conèixer al seu marit. Al llarg de tot el llibre ens explica com es van conèixer, com van compartir la vida junts i, fins i tot, com va ser per a ella la mort del seu marit.

COED (23/10/09)



El Debat.
Vam veure un vídeo en el qual podíem visualitzar un dels debats de la lliga universitària de debats.
Gràcies a aquest vídeo, podem fer-nos una bona idea del que haurem de preparar nosaltres a classe.
Per començar, els debats es fan entre dos equips de cinc persones cadascun.
Dins de cada equip, s'hi troben:
El capità, el qual exposa les idees.
Dos oradors els quals defensen les idees i posen en dubte les de l'equip contrari.
Dos documentalistes els quals s'encarreguen de buscar informació.
Un substitut.

Apart els dos equips que debaten un tema, hi ha un grup de persones que fan de jurat. Aquestes persones s'encarreguen de valorar la qualitat de les idees de cada grup i, també, de la qualitat de les refutacions d'un equip cap a l'altre.

D'aquest debat, hem pogut aprendre que cal preparar-se tant els punts forts com els punts dèbils de la temàtica en al que estarà basat el debat, ja que fins l'últim moment, un equip no sabrà si haurà de defensar-lo o, pel contrari, posicionar-s'hi en contra.