dimarts, 27 de desembre de 2011

El sharisme

Isaac Mao és un empresari, escriptor i blogger xinès creador del concepte de sharisme, que defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. Segons Mao, la societat seria més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i aposta per la col·laboració i la suma.
El sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.

Isaac Mao prediu que el sharisme serà la política de la pròxima superpotència global i que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida pel programari social. Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir amb copyright per a un ús i benefici exclusius.

El sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.
Durant la conferència d’Isaac Mao i posteriorment a la mateixà, s’han produït un diàleg i debat força intensos, tant a la sala de la conferència com virtualment a Twitter (portant l’esdeveniment a èsser Trending-topic a Espanya).
La visió de Sharisme d’Isaac Mao ha suscitat controversia i ha despertat tanta admiració com dubtes i preguntes entre els assistents (realitat possible o utopia? és sostenible un model econòmic basat en el sharisme? com potenciar el sharisme i foer-lo viable en una època de crisi i problemes econòmics?).

Tot i el ventall d’opinions generades, el sharisme de Mao ha despertat un sentiment en molts dels assitents: la possibilitat de canvi i de portar la societat cap a nous models de convivència i intercanvi del coneixement, tant a nivell public com a nivell empresarial; un model basat en la capacitat de les persones per compartir de forma lliure, més enllà dels interessos econòmics que planen avui en dia sobre les idees (propietat intelectual) i que eviten la seva propagació, evolució, i retorn a la societat amb valor afegit.

Fonts de documentació :

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada